Projecte d’actuació específica (PAE): quan cal?

Què és un projecte d’actuació específica (PAE) i quan cal en sòl no urbanitzable?

Un projecte d’actuació específica, conegut habitualment com a PAE, és el document urbanístic que s’ha d’aprovar, en determinats casos, abans d’autoritzar un ús, una activitat o una construcció en sòl no urbanitzable a Catalunya. El PAE permet comprovar si l’actuació és admissible i definir-ne l’emplaçament, les característiques bàsiques i la integració en el territori abans de redactar un projecte constructiu complet. Per tant, no és una llicència urbanística ni un projecte executiu. Un cop aprovat, encara cal obtenir la llicència municipal i les autoritzacions sectorials que corresponguin. Sovint es parla, de manera genèrica, de “projecte d’actuació urbanística”, però la denominació utilitzada per la legislació catalana és projecte d’actuació específica.

 

Molt més que un tràmit urbanístic

Un bon PAE parteix de la lectura del lloc i ajuda el promotor a convertir una necessitat en una proposta viable. El document estudia quin és l’emplaçament més adequat i com s’ha de relacionar l’actuació amb la topografia, el paisatge, els accessos, els camins, les finques veïnes i les activitats existents. També permet definir els primers criteris de la futura arquitectura:

• les dimensions i les alçàries necessàries;
• l’orientació i la implantació;
• una volumetria unitària o fragmentada;
• els materials i els colors;
• els accessos i els moviments de terres;
• el subministrament d’aigua i energia;
• el sanejament i la resta de serveis.

Aquesta fase permet comparar alternatives, detectar condicionants abans d’avançar i evitar que la forma de l’actuació quedi determinada únicament per les necessitats funcionals o constructives.

 

Quan cal tramitar un PAE?

La necessitat d’un PAE depèn de l’ús, les característiques del projecte, l’emplaçament i el planejament aplicable. Entre els supòsits més habituals hi ha:

• actuacions d’interès públic que s’han d’emplaçar en el medi rural;
• activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, recreatiu o d’educació en el lleure desenvolupades a l’aire lliure;
• equipaments i serveis comunitaris que no són compatibles amb els usos urbans;
• determinades infraestructures d’accessibilitat, serveis tècnics o instal·lacions ambientals;
• activitats i construccions directament vinculades a l’explotació de recursos naturals;
• habitatges familiars o allotjaments de treballadors temporers directament vinculats a una explotació rústica;
• l’obertura o recuperació de determinats camins o vies d’accés;
• estacions de servei i altres instal·lacions vinculades a la xarxa viària;
• construccions auxiliars d’activitats de turisme rural;
• la reconstrucció o rehabilitació de masies, cases rurals i altres construccions mentre el planejament no disposi del catàleg que en permeti la tramitació directa.

El PAE també pot ser necessari encara que no es construeixi cap edificació nova. Pot servir per autoritzar la implantació d’un ús sobre el sòl o la reutilització d’una construcció existent. Aquest podria ser el cas, per exemple, de determinats aparcaments vinculats a una activitat, en funció de les seves característiques i del planejament aplicable.

La relació anterior no és exhaustiva. En sòl no urbanitzable, actuacions aparentment semblants poden seguir procediments diferents segons el municipi i les afectacions territorials o sectorials existents.

 

Quan no cal un PAE?

Si una masia, casa rural o altra construcció està inclosa en el catàleg previst per l’article 50 de la Llei d’urbanisme, i l’ús i les obres proposades s’ajusten a la seva fitxa i al planejament, habitualment es pot tramitar directament la llicència municipal. En determinats casos, però, pot continuar essent necessari un informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme. Tampoc no cal, amb caràcter general, tramitar un PAE per implantar construccions estrictament pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o rústica, sempre que siguin compatibles amb el planejament urbanístic i amb la normativa sectorial. Aquestes actuacions se sotmeten al procediment de llicència municipal.

Això no significa que quedin exemptes de control. Si una nova construcció agrícola, ramadera o rústica supera 5.000 m² d’ocupació en planta o 12 metres d’alçària, cal obtenir també l’informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme, però no tramitar un PAE. En tot cas, cal comprovar les condicions específiques que pugui establir el planejament territorial o municipal.

En la implantació o ampliació d’activitats ramaderes també són exigibles un període d’informació pública i l’informe del departament competent en ramaderia. En canvi, determinades obres d’adaptació d’una activitat ramadera preexistent que no incrementin la seva capacitat productiva poden quedar sotmeses únicament a llicència municipal.

La normativa també preveu excepcions per a determinades instal·lacions de poca entitat, obres auxiliars, reparacions i ampliacions d’actuacions prèviament autoritzades. Per això, abans d’iniciar qualsevol tramitació, convé analitzar el projecte concret.

 

Què ha de contenir un PAE?

El projecte d’actuació específica ha de disposar del grau de definició necessari perquè l’Administració pugui valorar la viabilitat i l’encaix territorial de la proposta. D’acord amb el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, el document ha d’incorporar, com a mínim:

una memòria justificativa de l’actuació i de la seva finalitat; la justificació de la compatibilitat amb el planejament territorial, urbanístic i sectorial; la identificació registral i cadastral de les finques afectades; plànols de situació, emplaçament i ocupació; la descripció dels serveis existents i dels que cal implantar; un avantprojecte tècnic de les obres, quan n’hi hagi; un estudi d’impacte i integració paisatgística.

Quan l’actuació ha d’estar vinculada a una explotació rústica, també cal identificar l’explotació, descriure’n el funcionament i justificar la necessitat i proporcionalitat de la proposta.

 

El PAE ha d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística

Tot PAE ha d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP), d’acord amb l’article 50.1.e del Decret 64/2014. L’EIIP no és un annex merament formal. Analitza el paisatge i la visibilitat de l’emplaçament, compara alternatives i justifica com s’hi integra l’actuació. Ha d’estudiar, entre altres aspectes: l’emplaçament i la relació amb la topografia; els punts de vista més rellevants; la volumetria i les alçàries; l’orientació i la composició; els materials i els colors; els moviments de terres i la vegetació; els accessos, camins i serveis; les mesures preventives, correctores o d’integració. L’estudi s’elabora en el marc de la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i del Decret 343/2006, que la desplega. Aquest treball paisatgístic és també una eina de projecte: ajuda a decidir quina forma, quina dimensió i quina implantació són més adequades per resoldre la necessitat del promotor sense perdre la coherència amb el lloc.

 

Qui tramita i qui aprova el PAE?

La sol·licitud es presenta a l’ajuntament del municipi on se situa l’actuació. L’ajuntament tramita l’expedient, el sotmet a informació pública durant un mes, demana els informes sectorials corresponents i resol la seva aprovació prèvia. Posteriorment, envia l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme, a qui correspon l’aprovació definitiva.

Per tant, encara que la decisió definitiva correspongui a la Generalitat, l’ajuntament té un paper central en la tramitació i en la valoració inicial de la proposta. La llicència urbanística es pot tramitar simultàniament, però el seu atorgament queda condicionat a l’aprovació definitiva del PAE. Amb caràcter general, el projecte d’actuació específica té una vigència d’un any des de la notificació de l’aprovació definitiva per sol·licitar la llicència, llevat que la Comissió Territorial d’Urbanisme estableixi motivadament un termini superior.

 

PAE o pla especial urbanístic?

No totes les actuacions en sòl no urbanitzable es poden tramitar mitjançant un PAE. Determinades infraestructures relatives a sistemes urbanístics que no estiguin previstes pel planejament poden requerir un pla especial urbanístic autònom. També es pot valorar aquesta figura quan l’actuació té un abast territorial més gran, necessita ordenar diversos elements o requereix establir una regulació urbanística que va més enllà de l’autorització d’un projecte concret. Per això, la primera decisió no hauria de ser com redactar el PAE, sinó determinar si la via correcta és una llicència directa, un projecte d’actuació específica o un pla especial urbanístic.

 

Marc legal de referència

La regulació principal es troba en el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, especialment en els articles 47 a 50. El procediment, la documentació, les excepcions i la vigència dels PAE es desenvolupen en el Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. En matèria de paisatge, cal tenir en compte la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i el Decret 343/2006, que la desplega.

 

Quin avantatge té el PAE per al promotor?

El principal valor del PAE és que permet obtenir una validació urbanística de l’ús, l’emplaçament i els criteris bàsics de l’actuació abans de desenvolupar un projecte constructiu complet i assumir una inversió més elevada. La seva redacció també permet estudiar alternatives i detectar amb temps possibles condicionants urbanístics, ambientals, paisatgístics o sectorials. Això ajuda a ajustar la proposta, reduir riscos i guanyar seguretat jurídica. Abans d’iniciar-lo, és important determinar quina és la via correcta: una llicència directa, un PAE o, en actuacions de més abast, un pla especial urbanístic. 

A Urbiq entenem el PAE com una primera fase del projecte: una eina per llegir el territori, donar forma a les necessitats del promotor i trobar una solució viable, proporcionada i coherent amb el lloc.